Ja sabeu que
aquesta setmana estem celebrant la “Diverciència” a l’escola, en aquesta
ocasió, descobrint la llum i el so.
Doncs bé, a la classe de música hem volgut experimentar també, en referència al so, i hem treballat aquest concepte a través del diapasó.
El diapasó és un
instrument que emet la nota “la” i ens permet afinar la resta de les notes de
l’escala. Hem vist, però, que quan el colpegem i vibra no el sentim. El diapasó
necessita un material que, de forma natural, l’ajudi a amplificar el seu so.
Hem estat provant
diferents materials que hem trobat a la classe per comprovar si són uns bons
conductors del so o no, i hem pogut arribar a la conclusió que, depenent del
material, el podem sentir més o menys bé.
Materials com el
ferro, la fusta o el vidre ajuden a amplificar més bé el so. En canvi,
materials com el suro o la goma no són tan bons conductors.
També hem
comprovat que d’aquells materials que funcionen com una caixa de ressonància,
com per exemple l’armari de fusta, n’obtenim un so més net i amplificat. La
caixa de ressonància ajuda a amplificar el so, com un altaveu endollat a un micròfon natural.
El que ens ha
sorprès més, però, ha estat quan la mestra ens ha explicat que els ossos també
són uns grans conductors del so. Cal tenir present que els ossos són porosos
per dins, és a dir, no són totalment compactes, i això ajuda a que el so es desplaci
amb més facilitat.
Com que som uns
alumnes molt incrèduls i necessitem proves de tot, hem fet un senzill
experiment que ens ha deixat a tots bocabadats, literalment!
Hem connectat el
nostre dit índex de la mà amb l’orella i la mestra ens ha posat el diapasó
vibrant al colze. Hem notat, a la velocitat del so, com aquest es desplaçava
per l’os del nostre braç, els ossos de la mà, els del dit i arribava als ossets
de la nostra orella fent que, dins el nostre cap, sentíssim el so de la nota
“la”.
Per aquest motiu,
quan un director d’una coral vol donar la nota d’entrada al seu cor, es treu de
la butxaca un diapasó, el colpeja i se’l posa en contacte amb l’orella.
D’aquesta manera sent ell, i ningú més, el seu so.
Queda comprovat:
els ossos són grans conductors del so! Quina passada!
